L'ànec lleig

abril 16, 2020

Seguim amb els contes tradicionals i avui us proposem:

Conte tradicional: L’aneguet lleig

Com cada estiu, la Senyora Ànega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els més bonics de tots. Va arribar el dia en què els aneguets van començar a obrir els ous a poc a poc i tots es van reunir al voltat del niu per a veure’ls per primer cop.
Un a un varen anar sortint, fins a sis preciosos aneguets, cadascun d’ells acompanyat pels crits d’alegria de la Senyora Ànega i de les seves amigues. Tan contentes estaven, que van trigar una mica a adonar-se’n que un ou, el més gran de tots set, encara no s’havia obert. Tots van concentrar la seva atenció en l’ou que encara estava intacte, fins i tot els aneguets acabats de néixer, estaven esperant veure algun signe de moviment.  Poca estona després, l’ou es va començar a trencar i en va sortir un ànec somrient, més gran que els seus germans, però, sorpresa!, molt més lleig i malgirbat que els altres sis…
La Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l’ala mentre tenia cura dels altres sis. L’aneguet es va quedar molt trist perquè se’n va adonar que allà no el volien, no l’estimaven. Van passar els dies i el seu aspecte no millorava, tot el contrari, empitjorava, ja que creixia molt ràpid, era molt prim i malgirbat, a més de bastant maldestre. Els seus germans li feien bromes pesades i se’n reien constantment, dient-li lleig i maldestre.
L’aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogués trobar amics que de veritat el volguessin malgrat el seu aspecte i un matí, molt aviat, abans que es llevés ningú del corral, va fugir per un forat de la tanca.
Finalment, després del gran viatge va arribar a una altra granja, on una vella el va recollir i l’aneguet va creure que havia trobat un lloc on per fi l’estimarien i el cuidarien, però també es va equivocar, ja que la vella era malvada i només volia que el pobre aneguet li servís de primer plat. En adonar-se va sortir corrents.
Va arribar l’hivern i l’aneguet lleig tenia molta gana, doncs havia de buscar menjar entre el gel i la neu i havia de fugir de caçadors que pretenien caçar-lo. Finalment va arribar la primavera i l’aneguet va passar per un estany on va trobar les aus més boniques que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, gràcils i es movien amb tanta distinció que es va sentir totalment acomplexat perquè ell era molt maldestre.
De tota manera, com que no hi tenia res a perdre s’hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se també. Les aus li van respondre: – Doncs clar que sí, ets un dels nostres, un cigne- i així ho va fer. I l’aneguet va respondre: – No us burleu de mi? Ja sé que sóc lleig i malgirbat, però us heu de riure de mi per això?-, i els cignes li van contestar: – Mira el teu reflex a l’estany – li van dir ells – i veuràs que no et mentim.
L’aneguet es va mirar, incrèdul, a l’aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s’havia transformat en un cigne preciós! Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne més blanc i elegant de tots els que hi havia a l’estany. Així fou com l’aneguet lleig es va unir als seus i fou feliç per sempre.

Conte versionat: L’ànec estimat

En arribar la primavera, els ous que la mare ànega havia estat covant durant tot l’hivern van començar a esquerdar-se: – Quina emoció! Com seran els nostres aneguets?- comentaven amb emoció la mare i el pare ànec. Un a un les closques blanquinoses van anar trencant-se i els aneguets van sortir. Hi havia un groc al qual van anomenar Canari, hi havia un altre amb les ales fosques que el van dir Volador, hi havia una ànega amb el bec molt llarg que la van nomenar Xerraire, i finalment hi havia un ou que no acabava d’esquerdar-se. Era més gran i fosc que la resta. Tots els aneguets el miraven intrigats. –Per què no sortirà ja de la seva closca?- es preguntava preocupada la mare ànega. –segur que surt aviat, només passa que és més lent que la resta i li direm Tranquil- va respondre el pare ànec. Però Tranquil encara va trigar un parell de dies més en sortir del seu ou. Però quan ho va fer, Canari, Volador i Xerraire ja s’havien acostumat a jugar els tres junts, i no necessitaven un nou germanet. Tranquil no era un ànec com els altres, era més alt, més destre que la resta, i a més a més, tenia un color brunenc molt apagat, que contrastava amb les plomes brillants dels altres. –Quin ànec més lleig, jo no vull que jugui amb nosaltres- deien els seus germans. Tranquil estava trist, ningú volia jugar amb ell, tothom li feia burles, se sentia diferent i fora de lloc així que va pensar que havia de buscar el seu propi camí i marxar d’allà.

Però el mateix dia que estava a punt de marxar, alguna cosa li va ocórrer a la seva germana Xerraire. Tractant de picotejar entre els troncs, Xerraire va ficar el seu llarg bec en un tronc buit, i per més que intentava treure-ho no ho podia aconseguir sola. Canari i Volador, que anaven jugant i nedant al seu ritme, no es van adonar de res, però Tranquil, que com sempre, anava més lent que la resta, es va adonar de tot. –Què ha passat, Xerraire?- va preguntar-li. La pobra Xerraire no podia obrir el seu pic per explicar-li, així que tot el que deia hi deia no entenia res de res. Sort, que en Tranquil, va poder imaginar el que li passava i va volar ràpidament fins on estava la mare ànega per poder-li advertir del que havia ocorregut. Amb l’ajuda del fort pic de la mare, Xerraire va poder aconseguir sortir d’allà. L’ànega, espantada del fort ensurt, va reconèixer que de no haver estat per l’aneguet lleig ningú s’hagués donat compte de la seva situació. Xerraire li va donar les gràcies i Tranquil li va dir- De res, Xerraire, segur que tu haguessis fet el mateix per mi. Aquest gest va canviar la relació dels germans amb l’aneguet lleig. A poc a poc van anar acceptant-lo, encara que tingués les plomes fosques, fora més gran i menys àgil que tots ells. De fet, van descobrir que l’aneguet lleig podia ser molt divertit i com que era més gran que la resta, els altres ànecs del llac no s’atrevien a ficar-se amb ells. Tranquil estava més content, se sentia estimat a pesar que les diferències entre els aneguets i ell eren cada vegada majors. Un dia, Tranquil es va despertar amb els crits de sorpresa dels seus germans: -Però què t’ha passat? Estàs maquíssim!- li van dir tots. Tranquil es va mirar en el reflex de l’aigua i va veure que les seves plomes fosques havien donat pas a unes brillants plomes blanques i que el seu coll s’havia estirat. Quan la mare ànega va veure la transformació va entendre-ho tot i li va dir: -Estimat Tranquil, tu no ets un ànec, ets un cigne. A nosaltres ens és igual que siguis un cigne o un ànec. T’estimem igual i t’estimem com ets. Tranquil s’havia acostumat a conviure amb els ànecs, la seva família i va decidir que no marxaria amb els cignes sinó que es quedaria amb la seva família per què l’havien estimat i acceptat tal com és ell.

A continuació us proposem diverses idees d’activitats a fer:

 

La rateta presumidaContes i propostes per treballar el Coronavirus