Adéu bolquers!

agost 03, 2018

Saber controlar el pipí i la caca i poder anar sols al bany és un procés d’aprenentatge que, a més, suposa un moment molt important en el camí dels infants cap a la seva autonomia.

Per aconseguir que el nostre infant aprengui a controlar els seus esfínters i pugui anar tot sol al lavabo serà important anar-li proporcionant estratègies perquè, de mica en mica, vagi assolint aquestes fites.

És important tenir en compte que el sistema maduratiu urinari depèn, principalment, de l’evolució individual de cada infant. Cal tenir en compte que aquest aprenentatge és relativament complex, ja que implica un control muscular voluntari conscient i inconscient (per la nit), atenció, assimilació d’aprenentatges, consciència del funcionament corporal , tipus de dieta, etc. (COMELLAS, 2000). És necessita que l’aparell urinari maduri, per això aquells nens i nenes prematurs podran tenir una maduració més lenta.

Tot i això cal tenir en compte que el ritme de maduració i creixement de cada infant és diferent i, per tant, haurem de ser pacients i no forçar-lo, respectant els seus temps.

El més important d’aquesta part del procés de retirada del bolquer és saber si és el moment idoni, si l’infant està preparat per a enfrontar-se amb el repte de dir adéu als bolquers.

Els infants solen estar preparats neurològicament al voltant dels divuit o vint-i-quatre mesos, encara que les nenes solen ser més avançades; encara que tot això depèn de l’aprenentatge.

En cas que un infant sigui una mica més lent en assolir el control d’esfínters no cal preocupar-se, sempre hi quan no superi l’edat de 5 anys (moment en que l’Associació Americana de Pediatria considera que hi ha una problemàtica d’enuresi o encopresi).

Els tres principals objectius que es persegueixen en el control d’esfínters són:

  • Aconseguir que l’infant sigui conscient del funcionament del seu cos per tal que comprengui com ha de respondre de forma correcta.
  • Possibilitar l’aprenentatge d’una activitat fisiològica clau per tal d’evitar actituds inadequades: dificultats en l’evacuació, retenció innecessària…
  • Comprendre per part de l’infant del procés d’evacuació: lloc, moment, higiene…

Per a realitzar aquest aprenentatge, s’ha de distingir entre el dia i la nit i entre el control de les “caques” i el del “pipí”.

Per a que es doni l’aprenentatge es fonamental l’estabilitat en les respostes dels adults. En el moment en que es pren la decisió de afavorir l’aprenentatge, és essencial mantenir el mètode o criteri de resposta per evitar que a l’infant li resulti difícil comprendre els canvis i consolidar l’aprenentatge.

L’actitud de les famílies en aquest moment, ha de ser de comprensió i paciència en un període en el que l’infant depèn de la seva maduració i motivació. Es molt important que aquest aprenentatge sigui un joc per a l’infant, exempta de pressió.

Abans de començar a treure els bolquers, s’ha de començar a acostumar a l’infant a l’orinal o a l’adaptador del wàter. Cada dia abans de banyar-lo, podem assentar-lo cinc minuts, amb alguna cosa que el distregui. Si per casualitat fa pipí ¡genial!, i sinó, no passa res.
Quan l’infant comenci a identificar i a avisar de que té pipí, encara que de vegades no arribi a temps, serà el moment de posar-se mans a l’obra.

Abans de poder anar al lavabo tot sol, l’infant ha de poder anar avançant en la identificació de les seves necessitats fisiològiques i a tenir la consciència del seu propi cos. Per ajudar-lo en aquest procés, li podem plantejar com si es tractés d’un joc llarg durant el qual l’acompanyarem i li oferirem el nostre temps i dedicació per tal que pugui aconseguir el nou repte. La nostra tasca serà motivar-lo per tal que visqui la retirada dels bolquers i l’aprenentatge d’anar sol al lavabo com una superació. Per aquest motiu serà important que, abans d’iniciar el procés, en parlem amb ell i li facilitem unes pautes i hàbits per aconseguir-ho.

Abans de la retirada del bolquer haurem de treballar:
  • L’infant haurà de ser capaç d’indicar-nos si ha mullat els bolquers. Per tal de prendre consciència de la diferència entre estar net i sec o mullat i brut és important que nosaltres li mostrem i li expliquem la diferència: “el bolquer està moll perquè t’has fet pipí, ara el canviarem perquè estiguis net”. Quan ho identifiqui i ens ho digui o ens ho transmeti amb algun senyal, li canviarem el bolquer en aquell moment i, si és possible, el farem participar del procés, per exemple, demanant-li que llenci el bolquer brut a la paperera.
  • L’infant, de mica en mica, s’ha d’anar habituant al vàter. Per aconseguir-ho, li podem demanar que s’hi assegui una estona quan traiem el bolquer, abans de banyar-lo, després de cada àpat o cada dues o tres hores. Aprofitarem aquesta estona per estar amb ell i explicar-li que algun dia utilitzarà el vàter per fer les seves deposicions. Passada l’estona que creiem que el nostre fill necessita– mirarem conjuntament si ha fet o no alguna deposició i si és el cas ho verbalitzarem: “has fet pipí, ara cal tirar de la cadena”.
  • La roba també és important! Així com el vàter ha de ser accessible, la roba ha de ser fàcil de pujar i baixar, evitant bodis, cinturons, tirants, etc. En aquest sentit és cert que si la retirada dels bolquers es realitza amb el bon temps –a la primavera o a l’estiu– l’infant portarà menys roba i potser li serà més còmode, però aquesta no és la clau de l’èxit: allò que cal prioritzar sempre és el nivell maduratiu de l’infant. Mai esperarem o anticiparem la retirada del bolquer prioritzant l’estació de l’any. Allò important són les seves necessitats i el seu procés.

En general és més fàcil que la criatura aprengui a controlar el pipí i la caca durant el dia ja que a la nit, quan dorm, li és més difícil prendre consciència del que passa en el seu cos. És per aquest motiu que podem començar per treure el bolquer només de dia. Ara bé, hi ha infants que també controlen els esfínters de nit i podem fer-ho tant de dia com de nit. Allò important és estar atents a les senyals que ens mostra l’infant i  respectar el seu ritme.

Ja que la retirada del bolquer de l’infant requerirà de la nostra dedicació i previsió, serà aconsellable iniciar-la en caps de setmana o quan disposem de més temps per estar amb ell. Evitarem iniciar aquest procés en moments de canvis importants, com ara l’arribada d’un germà, els primers dies de l’escola, canvi d’habitació, etc., perquè el nostre fill/a necessita seguretat i estabilitat, i els moments de canvi no ho afavoreixen.

Avisarem l’infant que potser durant els primers dies es mullarà i es tacarà de pipí i caca. Li ho explicarem amb naturalitat i generant-li confiança, dient-li que si s’embruta l’ajudarem a canviar-se la roba perquè no se senti moll o brut. Serà positiu fer participar la criatura en la neteja del que se li hagi escapat: per exemple, portant la roba bruta a la rentadora.

Serà important que, durant el procés, la família es mostri comprensiva: és habitual que les primeres vegades la criatura no arribi a temps al lavabo o que ens avisi que té ganes d’anar al vàter quan ja ha fet les seves necessitats. Ens aquests casos, no ens hem d’enfadar. Li explicarem una altra vegada que quan en tingui ganes ha de mirar d’avisar-nos abans, o ha de procurar no esperar-se, i l’animarem dient-li que la propera vegada o aviat ho farà bé. De mica en mica, l’infant anirà regulant els seus temps.

És important que no fem comentaris despectius a l’infant, ni comparem amb els seus germans o companys de classe. També hem de ser conscients que una vegada decidim treure el bolquer no li tornarem a posar, ja que sinó estarem confonent a l’infant.

Fins el moment en què la criatura no sigui del tot autònoma en l’hàbit d’anar al vàter, serà convenient portar a sobre una bossa amb roba i sabates de recanvi, tovalloletes, etc. Si fem sortides podem intentar pensar en llocs on hi hagi lavabos de fàcil accés. Si ho considerem oportú, podem folrar els seients del cotxe, el sofà, posar una funda al llit, etc.

És important reconèixer a l’infant el seu esforç quan faci servir el vàter, expressant amb paraules allò que ha aconseguit: “Avui no has mullat el llit i has anat tot sol al vàter quan t’has llevat”. D’aquesta manera el farem sentir orgullós dels seus assoliments, adonant-se que li prestem atenció i que a nosaltres també ens fa feliços.

Quan el nostre fill/a ja hagi après a fer servir el vàter de dia i comenci a deixar sec el bolquer durant la nit, diverses vegades seguides, l’animarem a retirar-lo, també per anar a dormir.

El control de les deposicions a la nit pot trigar en arribar, tot i que també pot aparèixer de manera espontània com a conseqüència de l’aprenentatge diürn d’anar al vàter. Allò important és que siguem pacients, convidant-lo a què vagi al lavabo abans d’anar a dormir i, si ho considerem oportú, despertant-lo a la nit.

A continuació us deixem alguns llibres infantils que parlen de l’orinal i la retirada del bolquer. És una manera de començar a parlar del tema amb els més petits i de motivar-los:

Els materials que ens ofereix la naturaLes mossegades i les agressions