Comencem P3, una nova etapa

juny 03, 2020

Avui us proposem un tema que moltes famílies ens esteu fent arribar amb els vostres neguits i preocupacions. El començament d’una nova etapa. Deixem el Cargol per anar a l’escola dels grans.

Sou moltes famílies que ens esteu transmetent aquests nervis i inseguretats i és per això que us volem ajudar i quina millor manera que donar-vos alguns consells útils per poder preparar aquesta transició de la millor manera.

A continuació us proposem unes recomanacions per tal de poder preparar al/la nostre/a fill/a d’aquest gran canvi que tindrà una vegada finalitzi l’estiu.  És important que ho aneu treballant a poc a poc i que tampoc estigueu constantment parlant d’aquest tema, ja que sinó també s’atabalen.

  • Transmetre a l’infant tranquil·litat, alegria i il·lusió: és important que nosaltres com a adults transmetem i fem saber a l’infant que nosaltres estem il·lusionats en aquesta nova etapa. Si nosaltres com a pares estem preocupats, nerviosos i indecisos, totes aquestes emocions les estarem transmitent a l’infant de manera indirecta i ell captarà tots aquests estímuls negatius i farà que vagi insegur i amb por. Hem de ser molt curosos!
  • Preparar l’espai físic: és important que anem parlant de l’escola nova on aniran al Setembre. Es recomanable que durant l’estiu passegeu pels voltants de l’escola, encara que estigui tancada, així els infants es podran fer una idea de l’edifici i potser podran veure el pati, d’aquesta manera ja sabran on aniran, ho haurà vist personalment i per tant anirà agafant confiança amb el lloc i se sentiran més segurs. És important que no s’ho imaginin sinó que ho visquin en primera persona. També li podem introduir com es dirà la seva classe i quina tutora tindrà.
  • Establir relacions amb altres infants que aniran a la mateixa aula o escola: Si coneixeu o teniu algun conegut que anirà a la seva aula o ja hi va a la seva escola és important que inicieu el primer contacte abans d’anar-hi, d’aquesta manera els primers dies d’escola i d’adaptació tindrà una persona referent que li causarà seguretat i confiança. Si hi ha algun infant de la llar d’infants que també anirà a la mateixa escola és important que durant l’estiu no es perdi aquest contacte. Podeu quedar al parc per seguir jugant i explicar-li que al Setembre aniran junts a una altra escola.
  • Avançar tot allò que puguem de què faran: Perquè l’infant vagi segur els primers dies és important que sàpiga que farà allà, qui hi haurà. Com més informació li donem més preparat estarà. Els hi haurem d’explicar que sortiran al pati per jugar, que hi haurà molts nens i nenes per jugar, que cantaran cançons i potser li expliquen un conte, que hi haurà un munt de joguines noves que no coneix però que segur que li agraden molt, etc. Hem de fer més èmfasis a allò que més li agrada a cadascú, però evidentment sense enganyar.
  • Preparar junta el material escolar: és recomanable que deixeu que ells puguin escollir i preparar la seva motxilla, la bata o la roba que portaran el primer dia. Això també els hi crearà seguretat i confiança amb si mateixos.
  • El dia abans de començar l’escola podem fer una fotografia perquè després puguem comparar com ha crescut durant el curs. O també ens podem mesurar.

No hem d’estar contínuament parlant d’aquest tema, però com més detalls els hi donem o puguem introduir en el nostre dia a dia faran que l’entrada a l’escola sigui més fàcil.

També és important que durant l’estiu puguem crear una rutina diària a l’hora d’anar a dormir. També ajudarà que quan arribi el moment no sigui un altre canvi. És important que els dies abans del començament de l’escola no fem molts canvis bruscos, per això també és recomanable que els dies previs ja estiguem instal·lats a casa. Que no sigui arribar de vacances i l’endemà comencem l’escola. Com més puguem planificar-ho i menys canvis hi hagi millor serà la seva adaptació a l’escola.

Finalment us proposem unes recomanacions per poder fer front als primers dies d’escola. Enfocar aquest període com un procés en el qual l’infant necessita el nostre suport i acompanyament serà la base d’una bona adaptació.

  • Com a pares, hem de participar en el màxim de la seva adaptació. Depenent l’horari laboral que tingueu aquests primers dies potser és aconsellable que pugueu flexibilitzar aquest treball o bé no treballar els primers dies, ja que és important que no tingueu pressa en deixar-lo a l’escola. Si necessita més estona en les entrades perquè es quedi tranquil i segur ho pugueu fer sense tenir el neguit de fer tard a la feina. També és aconsellable que quan l’infant finalitzi l’escola pugueu estar únicament i exclusivament per ell:  jugant, passejant, anant al parc… d’aquesta manera l’infant no tindrà aquesta sensació d’abandonament.
  • Aquest procés d’adaptació pot generar en els infants por, tristesa, angoixa, sentiment d’abandó, vergonya, inseguretat. I en els adults també. És important que vosaltres com adults intenteu extreure aquestes emocions i que ells us expliquin com se senten i busquin el perquè d’aquest estat emocional. Mai hem de respondre davant les emocions dels infants: No passa res, sinó que la nostra resposta ha de ser: és normal que tinguis aquestes emocions, jo si estigues a la teva situació potser també estaria igual, t’entenc, vols que busquem una solució conjuntament… És important que en aquests moments tinguin un suport vostre, que vegin que els enteneu i que esteu allà perquè necessitin.
  • El protagonista d’aquest procés és l’infant, de manera que els pares hem d’estar a peu de canó per i per a ells. Hem de transmetre’ls als nostres fills/es sentiments d’alegria i emoció. Ens necessiten forts, confiats i segurs.
  • És possible que durant el procés d’adaptació notem alguns canvis en els nostres fills/es: estan més nerviosos, cansats, aferrats… poden tenir malsons i incontinència. És totalment normal, a poc a poc anirà tornant a la normalitat.
  • Cada infant afronta la situació d’una manera diferent. Alguns ploraran, altres no però ho faran després d’una setmana, altres els hi durarà setmanes o d’altres que no ploraran a l’escola però estan més enrabiats a casa. És important que respectem les formes d’expressió que té el nostre fill/a, ja que valida els seus sentiments. Mai hem de respondre davant les emocions dels infants: No passa res, sembles un nen petit plorant així… Hem d’aportar recursos per afrontar la situació i sobretot empatia amb ell/a.
  • I per últim i no menys important. Mai marxeu de l’escola sense acomiadar-vos del vostre/a fill/a. No aprofiteu quan està distret per marxar. Sempre acomiadeu-vos, de manera breu, intenteu no allargar-ho i verbalitzeu que tornareu a buscar-lo.

 

Recepta: Fem un porridge de civadaEl fautista d’Hamelín