Crèxier amb un gos

octubre 18, 2018

Responsabilitat, convivència i diversió

L’article d’avui està pensat per dues persones que venen de mons laborals molt diferents: una educadora canina i una educadora d’infantil i primària. Tot i això si s’analitzen bé totes dues tenim un vessant comuna i és l’educació i la responsabilitat.

Avui ens reunim per poder parlar d’un tema que no està molt escoltat o a vegades ni tan sols li donem la importància que té, però que segur que molts de vosaltres es veurà reflectit: Els infants i els gossos han de compartir casa? Quins beneficis comporta això?

Un dels objectius principals de la professió de l’Helena, educadora canina, és treballar perquè gossos i humans s’entenguin i puguin conviure en harmonia, tenint en compte les necessitats de tots els integrants de la família. Alhora, un dels objectius fonamentals de la professió de la Laia, educadora infantil i de primària, és apropar als infants a la naturalesa, perquè aquests puguin connectar amb ella i crear un vincle entre els éssers humans i els animals.

Si algú de vosaltres ha viscut amb gossos, estarà amb nosaltres en què és una experiència única. Una experiència, que de ben segur, ens agradaria que visquessin també els nostres fills/es.

Però…també hi ha la possibilitat de no compartir aquest pensament o, malauradament, haver tingut alguna mala experiència envers els gossos. En aquest cas pot ser que l’opció de compartir la vida amb un gos sigui més un cúmul de responsabilitats i feina que una experiència inigualable.

T’agradi la idea o no, és important tenir clar que és una responsabilitat que t’acompanyarà molts anys. Per això ha de ser una decisió conjunta, on tots els integrants de la família estiguin d’acord i hi tinguin un paper en aquesta etapa.

Moltes vegades els animals ens ajuden a connectar amb la naturalesa, i aquest contacte reforça l’equilibri del nostre cos i de la nostra ment. Podem dir que existeix un vincle molt fort entre els éssers humans i els animals. És per aquesta raó que conviure amb un animal pot resultar molt beneficiós pels infants. En l’àmbit educatiu és un suport més a tenir en compte, ja que tenir una mascota, implica assumir una responsabilitat: la de tenir cura de l’animal.

 

 

Avui en dia tenim evidències científiques que confirmen els beneficis que comporta la convivència amb un animal de companyia. En aquest cas, us parlarem dels gossos. Som-hi!

  • Reforç del sistema immunològic: A l’estar exposats a diferents microbis, els infants tenen un risc menor a patir al·lèrgies, rinitis o malalties respiratòries relacionades, com l’asma. Compartir experiències amb el gos els allunya també de problemes cardiovasculars relacionats amb el sedentarisme, ja que augmenta significativament l’exercici físic diari.
  • Sentit de la responsabilitat: Conviure amb un gos és sinònim de rutines i per mantenir aquestes rutines necessitem ser responsables i constants. Cuidar d’un gos requereix unes rutines fixes com treure’l a passejar, donar-li menjar i omplir l’aigua, tenir cura de la seva salut, jugar amb ell… Els infants que es relacionen amb els animals, gaudeixen d’un vincle afectiu que fa millorar la seva empatia al mateix temps que la seva responsabilitat. Podem dir que una relació d’amistat amb una altra espècie, és tota una experiència que afavoreix i reforça la gestió de les pròpies emocions.
  • Augment de l’autoestima: Diversos estudis confirmen que si es treballa de manera adequada, la relació gos-infant augmenta la seva autoestima i redueix els signes d’estrès i ansietat. Un nen que té una bona relació amb el seu gos se sent estimat, valorat i protegit.
  • Millora de les habilitats socials: El gos es convertirà en un company de vida, un amic amb el qual compartir moltes experiències. Aprendre a relacionar-se i comprendre el gos augmentarà la capacitat d’empatia de l’infant i, de ben segur, serà capaç de generalitzar aquest respecte cap al món animal. Heu sentit parlar de les teràpies assistides amb gossos per nens autistes? Estan obtenint uns excel·lents resultats!
  • Millora del cercle familiar: Repartir les tasques entre tots els integrants de la família i explicar a l’infant què fem i com ho fem el convida a participar en un futur: mirar que el gos tingui aigua i avisar si no en queda, respectar el descans de l’animal, saber on és el material de passeig… Fomenta el treball en equip!
  • Desenvolupament psicomotor: jugar amb el gos, anar d’excursió al camp… Aquestes activitats amb una barreja de riures i diversió van acompanyades d’una millora en el desenvolupament psicomotor de l’infant. A més d’interactuar de diferents maneres amb la naturalesa i valorar els petits detalls que els gossos ens regalen cada dia: rebre una carícia, jugar junts, rebre la pilota…
Al cap i a la fi, compartir vida amb un gos és l’equació perfecta: sentiments positius, responsabilitat i aprenentatge que, de ben segur, us recomano viure. Els animals ens aporten companyia, ens entretenen, ens ensenyen a ser responsables, aporten alegria, milloren l’autoestima, i sobretot ensenyen als infants a estimar i a respectar les diferències.

Ja tens un gos? Genial! Aquest apartat t’interessa.

Abans que arribi el nadó a casa és important començar a preparar al gos.

És bastant habitual el pensament que el gos és el que s’ha d’adaptar al nadó i es treballa sols quan l’infant arriba a casa. Però la realitat no és aquesta, pensem que és cosa de tots els integrants de la família, tots s’han d’adaptar a la nova vida que comença.

És important tenir consciència de quins seran els horaris quan el nadó arribi a casa, què necessita el nadó i què necessita el gos. I ajudar-los paral·lelament en aquest procés d’adaptació.

Educarem tant al gos com a l’infant.

Si tens dubtes o necessites ajuda, contacta amb un professional del comportament caní perquè us acompanyi en el procés.

Per tal de poder conviure tots a casa, és important que es treballi l’ADAPTACIÓ. Aquesta adaptació serà no només pel gos sinó que dependrà de tots els membres de la família. Aquí teniu uns quants consells i elements a tenir en compte:

1. Rutina coherent: És important adaptar gradualment al gos a la rutina que tindrà quan arribi l’infant a casa.Una bona idea pot ser fer una partició de les tasques tenint en compte la nova rutina:

  • Passeig: canviar gradualment els horaris, si és necessari.
  •  Estones de tranquil·litat: el descans és molt important per cuidar la salut física i psicològica de l’animal.
  • Treball en equip: modificar o intercanviar gradualment la persona encarregada dels passejos.
  • Un cop el gos hagi adaptat la rutina a la nova situació familiar s’ha de mantenir i un cop l’infant sigui més gran pot ajudar a participar en ella: donar el menjar, sortir a passejar amb ell, jugar…

2. Educació canina bàsica: Ensenyar al gos habilitats útils per controlar la situació en un moment donat, per exemple:

  • Seure i esperar.
  • Estar tranquil.
  • Anar al seu lloc.
  • És important treballar des del primer dia els límits que es vol educar al gos al contacte amb el nadó. És a dir, educar amb el respecte al nadó, la cura i higiene, etc.

3. Gestió emocional: Treballar l’autocontrol en el gos és, probablement, una de les conductes que més recomanem. Amb l’autocontrol augmenten els passejos tranquils, la capacitat de sortir calmat de casa i la possibilitat de tenir moments de tranquil·litat després dels passejos.

És important que el gos tingui una bona gestió emocional, ja que en alguns moments passarà a un altre plànol i si no hi ha una bona educació emocional pot comportar alguns inconvenients.

4. Prevenció de problemes de conducta: Les primeres interaccions amb el nadó solen ser amb carícies i joc, per això és molt recomanable:

  • Tenir una rutina de joc estructurada
  • Ensenyar al gos a deixar anar un objecte a canvi de recompenses
  • Ensenyar-lo a compartir objectes…

5. Conducta social: Mantenir la interacció amb els altres gossos, jugar, córrer, embrutar-se…No ens hem d’oblidar de deixar que el gos sigui gos, ha d’alliberar energia i estrès cada dia.

6. Crear una zona segura: L’últim punt, un dels més importants i resolutius. Crear un espai segur on el gos pot descansar i no se’l molesta és primordial per la salut psicològica de l’animal. Podeu utilitzar parcs per gossos o acondicionar una habitació de la casa i posar-hi una barrera per nens. És interessant que la barrera tingui visibilitat, d’aquesta manera tant el gos com l’infant aprenen a respectar l’espai de l’altre.

  • Important: Acostumar al gos a estar en aquest espai requereix temps i paciència. Volem que associï aquest espai amb coses positives i tranquil·litat, mai el castigarem allà. És convenient demanar ajuda a un professional per fer l’associació correcta.

 

“El perro le enseña al niño la fidelidad, la perseverancia…y a dar tres vueltas antes de acostarse” Robert Charles Benchey

 

“No hay mejor terapia en la tierra, que un cachorro lamiéndote la cara”. Ben Williams

 

 

Article escrit per:

 

Helena Castro, directora i educadora Canina de Bewoof.+34 630 40 19 27

Bewoof – Educació canina

 

 

 

Laia Pujol, directora i educadora de la Llar d’infants el Cargol. | +93 788 72 19 

Llar d’infants el Cargol

 

Prevenir refredats, constipats i grip.Fruita a mig matí