El gateig

juny 09, 2020

El gateig és una fase que sempre s’ha considerat molt important pel nadó. Tot i això, sovint coneixem a infants que s’han saltat aquesta etapa de la vida, altres l’endarrereixen i d’altres ho fan però d’una manera una mica especial.

Sempre hi ha hagut molts mites sobre a aquest tema. Sovint, tendim a comparar els nostres fills/es amb d’altres i quan hi ha una etapa que es retarda és quan normalment comencen els dubtes i les pors. A quina edat s’ha de gatejar? I si no gateja, que passarà?

El gateig pot aparèixer entre els cinc i els dotze mesos de vida i es pot realitzar de moltes maneres diferents.

El més normal és que es comenci al voltant dels sis mesos, però cada nadó necessita el seu temps i espai per poder-ho desenvolupar i sempre que s’hagin adquirit i desenvolupat altres aspectes perquè el gateig es pugui dur a terme: Abans de gatejar el nadó ha de tenir suficient força per poder aixecar el cap i ha d’aprendre a seure amb suport automàticament.

Gatejar és important perquè…

  • Contribueix a connectar els dos hemisferis cerebrals, ajudarà a integrar reflexos, a guanyar propiocepció i coordinació.
  • Afavoreix la visió, ja que l’infant ha d’enfocar en una distància curta i això ajuda a reforçar la musculatura del sistema ocular.
  • Ajuda al desenvolupament del sistema vestibular, ajuda a l’infant a saber-se situar en l’espai i a conèixer millor les distàncies.
  • Ajuda a integrar la marxa creuada (el braç s’avança amb la cama contrària), és un patró neurològic que fa possible el desplaçament corporal i que d’adults fem servir en caminar.
  • En col·locar-se sobre quatre punts de suport (mans i genolls) fa que l’infant desenvolupi un bon esquema corporal, fomentant l’equilibri i l’estabilitat.
  • Desenvolupa els reflexos de caiguda, de cara a prevenir futurs accidents.
  • S’adquireix de forma progressiva un to muscular a les cames, important per poder seguidament caminar.

Hem d’estimular el gateig?

El més important és no pressionar al nadó, s’ha de respectar cada etapa i entendre que cada infant necessita el seu temps. Però, sí que és convenient afavorir que aquest gateig es produeixi i per això és necessari que el nadó estigui moltes estones a terra i que li deixem llibertat de moviment i llibertat d’exploració. Sense aquestes dues coses no estarem ajudant al gateig.

Per gatejar l’infant primer s’haurà d’arrossegar i nosaltres el podem estimular posant objectes davant d’ell per tal d’incitar-lo a agafar-los. De fet, aquest serà l’incentiu que l’empeny a fer els seus primers moviments. Primer comença a fer servir les mans i els dits dels peus per empènyer-se cap endavant i, per tant, és important que l’infant vagi descalç. En aquest moment el podem ajudar posant les nostres mans darrere dels seus peus recolzant així aquest moviment i oferint un punt de suport.

Al començament potser tirarà enrere, ja que, resulta més fàcil empènyer amb les mans que amb els peus, però també podrà moure’s en cercle si l’atreu alguna joguina que li sembla que pot aconseguir. Aviat aconseguirà desplaçar-se reptant amb braços i cames però sense aixecar la panxa del terra. Aquesta forma rudimentària de gateig li permet anar enfortint els seus músculs. En aquest moment podem afavorir el gateig flexionant les cames de l’infant o posant-li un coixí sota el ventre. En aquesta posició podem oferir joguines per tal que intenti agafar-les.

Al principi avançarà amb el braç i cama del mateix costat i més endavant aprendrà a fer-ho alternant braç dret amb cama esquerra i viceversa.

Com podem estimular-lo?

  • Proporcionar un espai adequat i segur perquè puguin gatejar (superfície gran, aïllada del fred, sense obstacles perceptius (barrots)
  • Posar roba adequada que els permeti llibertat de moviment. Hem d’evitar faldilles, vestits, texans…
  • Tombar-se al costat d’ells a terra i gaudir junts: riure, cantar, fer pessigolles… El seu espai per jugar ha de ser el terra.
  • Deixar que es moguin lliurement, que provin diferents postures i que experimentin amb la seva pròpia experiència i iniciativa pròpia.

Hem d’evitar…

  • L’ús d’hamaques, ja que estem limitant el seu moviment i estem privant les experiències del contacte a terra.
  • L’ús dels caminadors. En moltes ocasions es creu que els caminadors ajuden a caminar i estar més estables, però la realitat és que si l’infant no s’ha posat dret per si sol és perquè el seu cos encara té estructures immadures que no li permeten arribar a posar-se dempeus. Si els forcem, estem carregant massa per a la pelvis i a les cames i això pot produir deformitats estructurals a posterior. L’infant, en l’etapa de terra, integra el pla horitzontal, dividint l’espai entre amunt i avall, cosa impossible d’aconseguir si col·loquem l’infant de manera vertical en un caminador o l’asseiem prematurament.
  • Els “parques”, ja que deixem molt poc espai per fomentar el gateig, rodar i moure’s. L’obstacle perceptiu  (la malla) que ens ofereix aquest recurs fa que l’infant adopti postures més sedentàries o que es col·loqui de peu abans de l’oportú.
  • No col·locar-lo en postures que no són capaços d’arribar per si mateixos.

 

 

Bibliografia utilitzada:

  • Ferré, J; Ferré, M (2005) Ceroatres, desenvolupament neuro-consens-psicomotiru dels 3 primers anys de vida.
  • Pikler, I (1984) Moure en llibertat: desenvolupament de la motiricitat global. Narcea.
  • Estremera, L (2015) La importància del gateo en los ninos y niñas. Portal de educación infantil i primària. Educapeques

 

“Intentar enseñar a un niño algo que puede aprender por sí mismo, no es tan sólo inútil sino también perjudicial! Emmi Pikler

Pancakes salats i dolçosTràmits del naixement