Els primers dies d’escola, un procés d’adaptació

setembre 10, 2017

Pels infants, anar a l’escola suposa un canvi molt important: surten d’un lloc segur, conegut i protegit on ells es relacionen amb les persones que ja han establert uns primers vincles en els quals hi ha un aferrament, per entrar en una situació completament desconeguda.

Quan els infants inicien el fet de compartir el si de la família amb la llar d’infants es plantegen un munt de dubtes i interrogants.

Inicialment els infants tenen una relació d’aferrament amb el seu cuidador primari. Aquesta relació és molt important pel desenvolupament dels infants ja que és la que posarà els fonament per totes les relacions que els infants desenvoluparan a través de la seva vida.  Aquesta relació els hi produeix: seguretat, tranquil·litat, calma, consol i plaer però també l’amenaça de la pèrdua de la persona evoca una intensa ansietat.

Aquest inici a l’escola suposarà una situació de separació i com a tal sempre serà més o menys dolorosa. En molts casos la separació no només afecta als infants sinó que també és un procés que la família pateix, ja que és el moment de compartir la cura del seu fill/a i deixar-lo en mans d’altres persones.

En aquest moment és molt important que família i escola formem una bona entesa, que tinguem una bona relació, ja que serà la base d’una bona adaptació.

És una bona senyal que els infants es queixin després d’un període de separació perquè es senten estretament units als seus. El més important és poder superar la situació sense treure conclusions precipitades sobre els infants i les persones que els cuiden, ni dubtar si encara ens estima. La manera com les famílies afrontin la separació determinarà l’experiència dels infants. Un adéu dit amb seguretat serveix perquè els infants no pensin que les hores seran llargues.

En el procés d’adaptació els infants també es troben en un ambient diferent que han de descobrir, uns costums i hàbits que s’hauran d’adaptar. Es trobaran també dins d’un nou espai en el qual es sentiran desorientats i perduts. També han de fer una nova reestructuració temporal ja que perden la noció de la rutina diària a la que estaven inicialment acostumats. Per tant, aquest procés és un espai, un ambient, una temporalitat i unes persones noves que encara no han estat investits de sentit ni afectivitat.

L’adaptació és un procés individual. La diversitat es manifesta tant en la manera de ser i fer de cada infant i de la seva família. El període d’adaptació serveix per oferir als infants seguretat en el nou ambient, l’escola i també per experimentar el benefici del contacte amb altres persones. Aquest període també és molt important per l’equip educatiu de l’escola ja que permet conèixer detalladament cada família, cada infant i les seves peculiaritats.

Unes petites recomanacions perquè aquest període d’adaptació sigui el menys dolorós possible pels infants són:
  • Anar anticipant als infants la seva incorporació a l’escola:  que coneguin i tinguin contacte prèviament amb l’edifici, l’educadora, familiaritzant-los amb els noms dels altres infants de l’aula i del personal del centre.
  • Preveure dins de les possibilitats laborals, de disposar d’uns dies per acompanyar l’infant amb la presència dins de l’aula del seu referent familiar, per conjuntament facilitar-li el descobriment i confiança dels nous espais, dels temps, de la mestra i els nous companys.
  • Fer-ho gradualment, començant per assistir una estoneta a la llar d’infants en companyia de la mare/pare/àvia/avi i mica en mica allargar-ho en el temps.
  • Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions. S’ha de respectar el temps de l’ infant, ja que no totes les criatures necessiten el mateix procés d’adaptació.
  • Comunicació continuada amb les educadores: facilitar a l’educadora la coneixença de les particularitats de l’ infant, en especial de les rutines a les que està acostumat: com és dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma…
  • Encara que creiem que no ens entenen explicar als infants com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, qui el recollirà (importantíssim). L’ infant necessita organització, ”rutines”, això l’ajuda i li dona seguretat.
  • En aquestes edats tenen molts pocs recursos, per això els hem d’ajudar a posar paraules a allò que els passa: ”estic trist, enfadat, espantat, enrabiat…”.
  • Que portin a l’escola un objecte de casa important per a ells que els doni seguretat i pugui simbolitzar aquesta figura d’aferrament que en molts moments necessitaran imaginar per calmar-se, per adormir-se.. (nina, llençolet, coixí, mocador de la mare…)
  • No enganyar-los, perquè genera desconfiança, inseguretat i es desorienten. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindran a buscar.
  • Una vegada decidit, no allargar els comiats.
  • Ser puntuals a les recollides.
  • Que visquem la incorporació de l’infant a l’escola amb la major normalitat.
  • Procurar que no coincideixi amb altres canvis: treure bolquers, canvi de llit, etc.
Disposem d’aigua i aire ozonitzat. Quins beneficis ens aporten?