Els tres porquets

abril 13, 2020

Aquesta setmana us volem fer un recull de contes tradicionals perquè els pugueu explicar als més menuts. Però en tots els contes us deixarem dos versions, la versió més famosa que tots coneixem i una altra versió de la mateixa història, a part de diferents recursos perquè els pugueu treballar a casa. L’objectiu de la proposta d’aquesta setmana és veure que no tot té una versió, sinó que en funció de l’experiència de cada personatge es viu d’una manera o d’una altra. A més, també volem trencar els estereotips que tenen els contes tradicionals per fer-nos reflexionar.

És important que expliquem els contes tradicionals però també es important que puguem ampliar el ventall per tal de poder-los ensenyar diferents valors i que ells mateixos puguin ser crítics i reflexionar de les diferents versions que tenim d’una mateixa experiència.

Conte tradicional: Els tres porquets

Hi havia una vegada tres porquets que vivien tots junts al mig del bosc. Els tres eren germans: el més petit era el trapella de la família; el mitjà era el més juganer; i el gran era el més assenyat i treballador dels tres. Un dia van decidir que viurien separats i que cada un es construiria una casa.

El porquet petit va decidir fer-se una casa de palla. “La palla pesa poc i és fàcil de manejar”, va pensar, “i així me’n podré anar a fer malifetes ben aviat”.

El porquet mitjà, que també volia anar ràpid per anar a jugar amb son germà, va decidir fer-se la casa una mica més enllà però de fusta. “Tot i que la fusta és més pesada que la palla, jo sóc més fort que el meu germà petit i acabaré molt ràpid”, va pensar. I dit i fet, en ben poc temps ja s’havia fet la seva caseta i va marxar corrents a jugar.

El porquet gran va decidir que el més lògic era fer-se una casa de maons. Una mica més lluny d’on s’havia fet la casa el mitjà, va començar a apilar els maons i posar-hi ciment, mentre els seus dos germans jugaven allà a prop.

Però amagat darrera un arbre els estava espiant el llop que vivia per aquella contrada.

Quan cada porquet va anar cap a casa seva, ell va sortir del seu amagatall i va anar cap a la casa del més petit. “Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. El porquet va mirar pel forat i, en veure que era el llop va dir: “Fora llop… No t’obriré pas la porta”.
I el llop va dir: “Doncs si no m’obres la porta, bufaré… Bufaré… I la casa tiraré!!!”
Va començar a bufar i… La casa de palla va volar pels aires!

El porquet petit va fugir corrents i es va refugiar a casa del seu germà mitjà. Al cap d’una estona, el llop es va acostar a la casa de fusta.
“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. Els porquets van mirar pel forat i, en veure que era el llop van dir: “Fora llop … no t’obrirem pas la porta”. Aleshores el llop va dir: “Doncs si no m’obriu la porta, bufaré… Bufaré… I la casa tiraré!!!” Va començar a bufar i… La casa de fusta, tot i aguantar en un primer moment, va acabar cedint i les fustes van anar caient una a una!

Els dos porquets va sortir “cames ajudeu-me”, corrents, i es van anar a refugiar a casa del seu germà gran. No havia passat gaire temps que el llop es va acostar a la casa de maons. “Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. Els 3 porquets van mirar pel forat i, en veure que era el llop van dir: “Fora llop … no t’obrirem pas la porta”.
I el llop va dir … “Doncs si no m’obres la porta, bufaré… Bufaré… I la casa tiraré!!!”
Va començar a bufar i… A bufar… I a bufar… Però la casa no va caure pas. El llop va seguir bufant… I quan ja no podia més va entendre que era impossible tirar a terra una casa tan ben construïda amb maons i ciment.

Aleshores se li va ocórrer entrar per d’alt de la teulada, per on hi havia la xemeneia. Afortunadament, el porquet gran s’estava preparant el sopar abans que arribessin els seus dos germans, i havia col·locat una olla amb aigua a escalfar a la xemeneia. Quan el llop es va deixar anar xemeneia avall, va caure dins l’olla amb l’aigua bullent i es va escaldar tot.

Cansat, adolorit, escaldat i derrotat, el llop va marxar cap al bosc i mai més no va tornar a molestar als tres germans porquets que, feliços i contents, van decidir viure conjuntament a la casa de maons.

 

Conte visionat: La versió del llop

Vet aquí una vegada hi havia un llop que vivia en un gran bosc ple d’arbres i ben bonic. En aquell bosc el llop se sentia sol, ningú volia jugar amb ell pel simple fet de ser un llop, tots deien que era dolent i que es menjava a tots els nens i nenes, però això no era veritat, al llop només li agradava jugar amb ells. Ell només menjava fruites i verdures, no li agradava gens la carn, era vegetarià.

En aquell bosc també vivien tres germans porquets. El llop sempre anava a espiar-los, s’amagava darrere dels arbres i els mirava com jugaven. El llop només volia que els tres porquets fossin els seus amics, però per més que ho intentava no podia acostar-se a ells, sempre corrien i cridaven com si el llop els anés a fer alguna cosa dolenta.

Un dia, passejant pel bosc el llop va veure que els tres poquets estaven construint una casa cadascú. El llop es va asseure lluny en una pedra que va trobar i els va anar observant, així aconseguia distreure’s i les hores passaven més rapides.

El porquet petit va construir una casa de palla, per acabar abans i poder anar a jugar. El porquet mitjà va construir una casa de fusta i el porquet gran va tardar molt més temps que els seus germans, ell va construir una casa de maons preciosa. Quan tots tres van acabar de construir les seves cases, cada porquet va anar a casa seva. El llop s’avorria molt, ara no els podia mirar com jugaven o com construïen les seves cases i va decidir trucar-los per poder anar a jugar.

Primer va anar a la casa de palla. “Toc, toc, toc”, va trucar a la porta i va començar a sortir tanta pols de la palla que de sobte li va venir un gran esternut, i sense poder remeiar-ho va esfondrar la casa del porquet petit  en esternudar tan fort. El porquet, espantat, va sortir corrent a la casa del seu porquet mitjà. El llop va anar corrent darrere seu per demanar-li perdó i explicar-li tot el que havia passat, però quan va arribar a la casa de fusta va començar a udolar, se sentia molt sol i malament perquè havia passat. Va udolar amb tantes ganes que la casa de fusta va començar a tremolar que en pocs minuts  es va enderrocar. Els dos porquets van sortir disparats cap a la casa de maons, on es trobava el seu germà gran, estaven molt espantats perquè pensaven que el llop se’ls volia menjar. Quan van arribar a la casa de maons, gairebé sense alè, els tres porquets estaven dins de la casa, amb totes les portes i finestres tancades. Estaven ben espantats. Així que el llop va dir unes quantes vegades: “Obriu-me la porta!, obriu-me la porta o ploraré i d’aquí no em moure” però els tres porquets van entendre una cosa diferent “Obriu-me la porta, obriu-me la porta o bufaré i la casa tiraré”. Els tres porquets a l’entendre aquest missatge equivocat encara es van enfadar i espantar més del que estaven.

En veure la xemeneia al llop se li va ocórrer entrar per allà, així podria veure els tres porquets i explicar-li tot el que havia passat. Però el llop es va relliscar, la teulada estava mullada i va caure dins d’una olla d’aigua bullent, i en cremar-se va haver de sortir corrents del mal que li feia.

Des d’aquell dia, el llop mai ha tornat a casa dels porquets a intentar a parlar amb ells. Només sap que els tres porquets són molt coneguts per tot el que va passar aquell dia. Diuen que van aconseguir escapar del llop i tothom els admira. El llop, segueix trist i sol, només li queda pensar que ells són feliços i que gràcies a ell han pogut aprendre que les coses es guanyen amb esforç, tal com ho va fer el porquet gran.

 

A continuació us deixem diverses propostes perquè pugueu ambientar aquest conte i els seus personatges:

 

També us deixem unes lamines que us puguin ajudar a representar el conte d’una manera més visual:

Proposta: Fem la monaCaputxeta vermella