Estrenyiment infantil

octubre 22, 2019

Es considera que un infant pateix estrenyiment, problema bastant comú entre nens, quan té dificultat en l’evacuació dels excrements, a més de que aquestes són més escasses son dures i difícils d’expulsar. Es considera que hi ha un estrenyiment quan l’infant ha tingut menys de tres moviments de ventre en una setmana, quan els excrements tenen una consistència seca, endurida i una mida massa gran o quan és difícil per l’infant tenir un moviment de ventre normal.

L’estrenyiment no ha de ser motiu de preocupació, es pot prevenir i en molts casos pot tractar-se amb una alimentació sana i realitzant exercici.

L’etiologia és múltiple tot i que normalment l’estrenyiment és simple o transitori. El temps de trànsit intestinal varia amb l’edat. Aquest temps es relaciona estretament amb la freqüència de la defecació i està molt influenciat per la quantitat de fibra en la dieta. Pot passar de 8 hores en el primer trimestre de vida, a més de 24 hores a partir dels 3 anys i a 48 hores en l’edat adulta.

La majoria de vegades la causa principal és una dieta pobra en aigua i fibra, que ajuden a que els intestins es moguin amb normalitat. Infants que mengen una dieta rica en greixos i sucres refinats, són més propensos a patir estrenyiment. En els nadons, el restrenyiment pot ocórrer en la transició de la llet materna a la fórmula per a nadons o quan comencen a menjar aliments sòlids.

La defecació normal és una combinació de funcions autònomes i voluntàries. La distensió del recte per la femta és l’estímul que inicia la defecació. A partir del control dels esfínters s’aconsegueix un control conscient de la defecació. Per això és més habitual que el restrenyiment simple sigui més freqüent entre els 2 i els 4 anys. Si s’inhibeix voluntàriament l’esfínter anal extern (musculatura estirada) queden la femta emmagatzemada en el recte; en ser les seves parets elàstiques el recte es relaxa i aconsegueix acomodar-se a un major volum de residus. Amb el temps es deixa de percebre la distinció del recte i les ganes de defecar, es retarda el trànsit intestinal i el restrenyiments simple passa a crònic.

Sovint alguns infants solen evitar anar al bany fins i tot quan tenen necessitat d’anar-hi, ja que de vegades no volen interrompre un joc divertit o no volen utilitzar banys que no siguin els de casa seva. L’estrès i l’ansietat també poden ser causa de restrenyiment en els més petits. Els estudis d’investigació indiquen que els disgustos emocionals poden afectar el bon funcionament de l’intestí ocasionant restrenyiment i altres condicions com la diarrea.

El pas de femta dura per l’anus pot ser dolorós i fins i tot produir fissures. L’infant té por i contrau la musculatura anal i amb això es produeix un cercle viciós: dolor i major retenció, i excrements més durs i més dolor. Els infants adquireixen postures forçades: s’amaguen en cantonades, es posen de puntetes, en realitat són maniobres de retenció, els símptomes que són més comuns s’associen a aquest quadre són: dolor abdominal recidivant, escassetat de gana i irritabilitat. Això millora amb la defecació.

En casos poc comuns, el restrenyiment és un símptoma d’alguna patologia, en aquest cas és important consultar el metge.

Cada infant té uns hàbits diferents a l’hora de fer les seves necessitats. Un infant que no ha anat cada dia al bany no pateix necessàriament de restrenyiment, pot ser que vagi al bany tres vegades al dia mentre que un altre hi anirà cada tres dies. En general un infant es considera restret quan va al bany menys del que acostuma a fer-ho.

Com es pot solucionar un restrenyiment simple?

  • Assegura’t que l’infant beu més líquids. La quantitat de líquids que necessita variarà depenent de la seva edat i activitat. La majoria en edat escolar necessiten de 3 a 4 gots d’aigua al dia. És important evitar el consum excessiu de llet.
  • Assegura’t que menja més fibra. Els aliments amb fibra com les fruites, els vegetals, llegums i el pa de cereals integrals poden evitar el restrenyiment. La fibra dietètica aconsegueix deposicions més freqüents i un temps de trànsit intestinal més curt, ja que la fibra no pot ser digerida així que ajuda a netejar els budells en moure la femta, a més a més de produir excrements més voluminosos i tous. Les fibres solubles (fruita, llegums i cereals) no aconsegueixen augmentar tant el volum de la femta com la fibra insoluble (cel·lulosa) que es troba en cereals integrals i verdures (espinacs, mongetes, carxofes, bledes, albergínies i tomàquets).
  • Assegura’t que fa suficient exercici. L’activitat física estimula l’intestí a exercir els seus moviments.
  • Desenvolupa un horari de menjars regular. Com que menjar estimula els intestins naturalment, els menjars en horaris regulars pot ser que ajudin a desenvolupar moviments de ventre rutinaris.
  • Acostuma’l a l’hàbit d’anar al bany. Si se sol aguantar les ganes d’anar al bany quan sent la necessitat d’anar-hi, és important acostumar-lo a que se senti al vàter durant 10 minuts com a mínim aproximadament a la mateixa hora cada dia, preferiblement després d’un àpat per aprofitar el reflex gastrocòlic.
  • Evitar el càstig i reforçar els bons resultats verbalment.

La resposta a aquestes mesures pot trigar a aparèixer diverses setmanes. Si no és així es pot afegir a la dieta: suplements de fibra, olis minerals a dosis baixes o laxants però recorda parlar amb el doctor abans de donar-li qualsevol medicament sense recepta per combatre l’estrenyiment.

Bibliografia:

 

 

Infants descalços, infants feliços