La rateta presumida

abril 15, 2020

Avui, el tercer dia de contes versionats us proposem:

Conte tradicional: La rateta presumida

Vet aquí una vegada una  Rateta molt presumida que escombrava l’escaleta de bon matí, i un dia escombrant, escombrant es va trobar una moneda. – Què puc fer amb aquest dineret? – va preguntar-se la Rateta – Si em compro ametlles potser em cauen les dentetes!! Finalment, com que era tan presumida, va decidir comprar-se un llacet per la cua.
L’endemà, la Rateta va sortir a escombrar l’escaleta, com feia cada matí, però aquell dia estava radiant amb el seu llaç, i tothom que la veia pensava en com estava de preciosa. Al cap d’una estona, per davant de casa seva, van començar a desfilar els seus pretendents.

El primer a passar va ser el Ruc, i veient-la tan bonica li va dir: –Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … Jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d’oir! El Ruc va bramar: Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa… I la Rateta espantada li va dir: Amb aquesta veu eixordadora no em vull casar amb tu I el Ruc va marxar trist, molt trist.

Uns minuts més tard va passar l’Ànec i li va dir: –Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … Jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d’oir! L’Ànec va fer : Quac, quac, quac, quac … I la Rateta esgarrifada li va dir: Amb aquesta veu tan forta no em vull casar amb tu. I l’Ànec va marxar trist, molt trist.

Més tard va passar el Gos i va dir: -Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … Jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d’oir! El Gos va bordar: Bup, bup, bup, bup … I la Rateta tapant-se les orelles li va dir: Amb aquesta veu tan sorollosa no em vull casar amb tu
I el Gos va marxar trist, molt trist.

Instants després va passar el Gall i li va dir a la Rateta: -Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … Jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d’oir! El Gall va fer: Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí … I la Rateta esglaiada li va dir: Amb aquesta veu tan estrident no em vull casar amb tu. I el Gall va marxar trist, molt trist.

La Rateta va començar a posar-se nerviosa en veure que ningú era prou bon pretendent per a ella, però ben aviat va passar per allà el Gat que va dir: –Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … Jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he d’oir! El Gat va miolar: Mèu, mèu, mèu, mèu…. La Rateta no s’ho podia creure! Aquella veu tan dolça i melosa li havia arribat al cor, i li va dir: Amb aquesta veu tan … Tan bonica sí que em vull casar amb tu!!!! El Gat i la Rateta es varen casar. Tothom va advertir a la Rateta sobre les intencions del Gat, però ella només recordava la seva veu i pensava en el enamorada que estava. Un dia, quan la Rateta estava despistada, el Gat va anar per darrere i, sense que ella pogués ni adonar-se’n, el Gat va clavar-li queixalada i se la va menjar! I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

 

Conte versionat: La rateta treballadora

Hi havia una vegada una rata molt treballadora, que tenia una filla, una rateta molt i molt presumida. Només li agradava passar-se el dia estirant-se els bigotis i prenent el sol per estar ben bronzejada. Un dia, la mare rata, mentre tornava de treballar, es va torbar a terra un objecte molt brillant i rodó. Era una moneda d’or! Amb ella podria fer tantes coses… Però com que estimava moltíssim a la seva rateta petita, va decidir donar-li a ella: -Rateta, aquesta moneda és per tu. Amb ella podràs comprar el que desitgis per a convertir-te en una rateta de profit- li va dir la mare. Quan la rateta presumida va rebre aquella moneda, va anar al mercat del poble de seguida i malgrat el consell de la seva mare, en compte d’invertir aquests diners en un bon negoci, es va comprar la millor cinta del mercat per fer-se amb ella un bon llaç, que es va col·locar a la seva cua.- Mira que elegant que estic! Amb aquest llaç tothom m’admirarà i voldrà treballar amb mi- va pensar la rateta. La veritat, és que tothom que la veia es quedava sorprès de veure a la rateta tan presumida amb el seu llaç vermell, semblava tota una rateta del món.

De camí cap a casa seva, la rateta presumida es va creuar amb el gall, que sorprès li va preguntar: -Just això és el que estic buscant, una mica d’elegància per la meva granja. Vols treballar amb mi?- La rateta presumida, satisfeta que el seu pla hagués funcionat, va contestar: -Depèn, hauré d’aixecar-me molt aviat?- Quan el gall li va explicar com funcionava la granja i com cada matí s’aixecava a l’alba, va posar cara d’horror. –Ni parlar! No m’agrada matinar- va dir la rateta.

Poc després es va creuar amb un gos caçador. Quan va veure la rateta, tan elegant, va pensar que seria una bona companya per les caceres. Així tindria algú amb qui parlar. La rateta de seguida li va preguntar a la seva proposta: – Però hauré de córrer amb tu pel camp perseguint conills? Això ha de ser d’allò més esgotador. Ni parlar- va respondre la rateta presumida.

Una estona més tard va aparèixer un preciós gat blanc. Igual que la rateta, aquell gat tenia uns bigotis ben estirats, i la rateta presumida de seguida es va sentir interessada per ell. La rateta li va explicar que estava buscant un treball i es va oferir en poder col·laborar amb ell. El gat sense pensar-s’ho li va dir – Clar que sí, rateta- a continuació la rateta li va preguntar: – però el teu treball no serà tan esgotador com el gos caçador?- i el gat li va respondre :- No, home, no. Jo no corro mai, prefereixo quedar-me tombat i que em facin carícies”. En sentir allò, la rateta va obrir els ulls de bat a bat. Amb el que li agradava a ella que li acariciessin la seva panxa. El gat també havia obert molt els ulls i s’acostava cada vegada més a la petita rateta. La rateta preocupada li va preguntar: -Hauré de matinar molt? Acabo de parlar amb el gall i ha de despertar-se molt d’hora-. El gat li va contestar: -No pateixis rateta, si em desperto aviat em dono la volta i continuo dormint- li va respondre.

La rateta cada vegada li agradava més tot el que li estava dient el gat. Estava tan contenta que no s’adonava que cada vegada més i més el gat estava a prop seu i només feia que llepar-se els bigotis. Quan la rateta estava a punt d’acceptar aquesta nova feina, li va entrar un dubte: – Senyor gat, tot això que m’has explicat està molt bé, però a què et dediques exactament?- En aquell mateix moment que la rateta li estava preguntat, el gat es va abalançar car a ella i va cridar: -A caçar rates i ratolins com tu!-. Quan la rateta es va adonar de les intencions del gat era ja massa tard. L’enorme felí, la tenia ben agafada amb les seves urpes. Però en aquell moment, va arribar el gos caçador, que havia estat atent a la conversa i el va espantar. El gat va sortir fugint i va deixar anar a la rateta presumida. Però, quan la rateta va tornar a casa, tothom en el bosc coneixia la seva història. També la seva mare, que estava ben enfadada i la va rebre dient: – Tot t’ha passat per ser tan còmode i presumida, per aconseguir alguna cosa cal esforç i constància. Sense fer res no aconseguiràs el que desitgis-. La rateta presumida no va dir res, la seva mare tenia raó i havia après una bona lliçó amb aquesta experiència.
Diverses propostes que us oferim:

Caputxeta vermellaL’ànec lleig