No ploris, no passa res...

gener 09, 2018
Quan un infant plora és molt habitual dir-li “no ploris, no passa res..” i a continuació s’intenta distreure a l’infant amb qualsevol cosa perquè deixi de plorar.

La intenció és bona, i moltes vegades es fa sense pensar, però el resultat d’això, considerem que no és beneficiós pels infants, ja que a través d’aquestes paraules i dels nostres actes estem aconseguint que l’infant pensi que l’adult (sigui qui sigui) no li agrada que plori i expressi les seves emocions. En conseqüència, li estem donant a entendre que quan una cosa li incomodi i plori, senti que està fent alguna cosa que no està bé.

Moltes vegades els infants s’expressen a través del plor perquè no saben trobar les paraules, ni expressar el que senten en aquell moment, i la seva manera de fer-ho és cridant o plorant.

Com a adults, hem de negar el plor per evitar les emocions incòmodes? Normalment, com a humans busquem el que és agradable i evitem el que és desagradable. Per aquesta raó, des de petits ens ensenyen a renegar de les emocions incòmodes que solem expressar plorant. Tanmateix, vivim en una societat que idolatra l’ideal de la felicitat perpètua i rebutja les emocions incòmodes i la vulnerabilitat. No està ben vist estar trist, ni enfadat, ni plorar. Per tot això, nosaltres com a adults tendim a negar, ignorar i amagar les nostres emocions més incòmodes, les que ens fan sentir més vulnerables. No obstant això, el pitjor és que fem el mateix amb les emocions difícils dels nostres infants. En lloc d’ajudar-los a acceptar-les o a enfrontar-les, els ensenyem que les han de reprimir.

No podem transmetre als infants el missatge que sempre han d’estar feliços i contents. Si quan un infant plora per expressar el seu malestar i nosaltres com a adults tallem el seu plor, l’infant pot assumir que no ha de sentir-se així i per tant, quan se senti malament per alguna cosa, tendirà a reprimir l’expressió de la seva emoció perquè no està ben vist mostrar-la en públic. En canvi, si permetem als infants a plorar per expressar la seva vulnerabilitat i les seves emocions incòmodes, a mesura que creixi aprendrà a gestionar-les millor i desenvoluparà noves estratègies per a expressar-les i integrar-les. No podem gestionar allò que reprimim.

I és que ens agradaria que el món fos de color de rosa, però no és així. Les emocions incòmodes són una part inevitable de la vida, van en el mateix paquet que les agradables. La vida ens regalarà moments dolços i bonics, però també ens farà assaborir la pèrdua, la malaltia, la vellesa i la mort.

“No em diguis no passa res, no em diguis no ploris. Acabo de caure, estic espantat i m’he fet mal.” Agafa’m de la mà, ajuda’m a aixecar-me, abraça’m, fes-me un petó i digues-me que no passa res que plori, que és normal, que he caigut i m’he fet mal. Digues-me que molts cops ens caiem i que a vegades és inevitable, però que d’aquesta manera aprenem, ens tornem a aixecar i a intentar-ho un altre cop. Però que no em preocupi que quan em caiguí i em faci mal sempre estaràs allà per ajudar-me a aixecar-me”
Tots necessitem, no només quan som petits, sentir-nos estimats, compresos, escoltats i ajudats i quan estàs espantat o t’has fet mal un “no passa res” no és suficient.
Per tant, evitem expressions com “no ploris, no passa res”, “no ploris, has de ser fort”, “no passa res”, ” … ja passarà no és per tant”, “ja no tens edat per plorar” … i utilitzem més “sé que és un moment dur per a tu”¸ “no es dolen estar trist”, “plorar és de valents”, “t’ajudaré en tot el que necessitis”, “estaré al teu costat fins que et sentis millor”
Receptes amb cereals que fem a l’escolaConvivim amb la llengua anglesa