Tindré un germanet/a !

novembre 12, 2018
Amb l’arribada d’un germà o germana creix la gelosia, un sentiment normal i fins i tot positiu, sempre que ho visquin dins d’uns límits raonables.

Les situacions de gelosia vénen ocasionades a què l’infant ha creat un vincle fonamental perquè l’infant pugui estimar i ser estimat en un futur i garanteix que s’ha creat un vincle familiar estable. Per aquesta raó neixen les situacions de gelosia, ja que l’infant defèn aquest vincle, ja que es veu “amenaçat”.

Quan neix un germanet/a moltes coses canvien, fins al moment l’infant ha sigut el centre d’atenció, ha rebut totes les mirades i ara les visites fixen l’atenció a l’arribada del bebè i els pares tenen menys temps per atendre’l. És per això que és important ajudar-lo a entendre la nova situació.

El sentiment de gelosia és del tot normal i fins i tot necessari, ja que un infant que no expressa cap  tipus de gelosia, per petit que sigui, pot ser que estigui amagant alguns problemes. La gelosia normalment passa per tres etapes per arribar a l’acceptació:

  • La protesta: és l’etapa inicial, l’infant utilitza tot el que està a les seves mans per recuperar l’atenció que abans tenia.
  • La desesperació: davant de la falta de resposta a les seves demandes pot demostrar ansietat i ràbia en depèn quines situacions.
  • Adaptació: l’infant va entenent la nova situació fins que se sent segur en aquesta.

És important que abans de l’arribada del nadó li anem explicant i avançant com serà la nostra “nova” vida, perquè d’aquesta manera vagi assimilant que hi haurà canvis i així no li vindrà de nou i ell se sentirà segur. També és important avançar-nos molt abans que neixi el bebè a situacions que succeiran i que segurament les tenim planificades molt abans: per exemple:

  • Si l’infant ha d’anar a dormir a casa els avis quan neixi el bebè és convenient que uns mesos abans el deixeu a dormir amb ells perquè així es vagi habituant i aquell dia no ho vegi tant estrany.
  • Si l’infant encara dorm amb vosaltres i la vostra intenció és fer un canvi d’habitació és important que ho feu amb molt marge de temps, ja que d’aquesta manera ell no relacioni l’arribada del nadó amb el canvi d’habitació.

Un cop ja hagi arribat el germanet/a a casa és important treballar el procés d’adaptació. Aquí us deixem unes quantes recomanacions:

  • Permetre que miri i acariciï al bebè amb cura tant com ell vulgui.
  • Demanar als familiars i amics que quan vinguin a visitar-vos, que no només centrin l’atenció amb el nadó sinó que també tinguin elogis pel més gran.
  • És important que cada dia busqueu una estona en exclusiva per estar amb ell (per parlar, jugar, llegir un conte, veure fotografies…) També és important mantenir tot el que es pugui les seves rutines: llegir un conte abans de dormir, sortir al parc els dissabtes al matí, perquè ell també es senti segur en tot moment.
  • Animeu a expressar els sentiments originats per la presència del bebè i que ell se senti segur i ajudat per vosaltres. És important no ridiculitzar els seus sentiments, per l’infant són molts canvis de cop i hem de donar temps perquè ho pugui anar assimilant.
  • Quan us cridi l’atenció actueu amb una actitud positiva. Les regressions a etapes anteriors és la forma que els infants tenen de dir-nos que desitja ser un nadó. Si la família actua amb naturalitat davant d’elles, l’infant veurà que aquests actes no el satisfà i deixa de comportar-se com quan era petit.
És important tenir en compte que encara que li costi acceptar al seu germà o germana, no l’ajuda que el protegim en accés, ni que mostrem una actitud fingida cap al desinterès del nadó. Si la vostra actitud i les mostres d’afecte van orientades cap als dos reietons de la casa acceleraran el procés d’adaptació.

Que l’infant participi en les cures del bebè és important, ja que se sent útil i facilita el vincle d’ells dos. De totes maneres, és important que evitem que aquesta “ajuda” no sigui una obligació.

No ens espantem si l’infant “gran” mostra en algun moment del procés d’adaptació alguna regressió (coses que ja feia i que ara no fa). És totalment normal. Per exemple:

  • Normalment acostumen a utilitzar amb més freqüència: la desobediència, el plor i molestar al seu germà/na per tal de cridar l’atenció.
  • Poden tornar-se més tímids, evitant el contacte amb els altres infants o adults i preferir jugar sol. En algunes situacions també no volen anar a l’escola o al parc amb els avis, perquè sap que el pare o la mare es quedarà a casa amb el petitó.
  • Poden tornar a demanar la pipa en situacions que ja no la necessitava, poden fer una regressió en la parla, o bé en el bolquer, són situacions normals que s’han d’anar valorant i treballant.
  • Poden mostrar-se inapetents a l’hora de menjar o a l’inrevés que es creï una ansietat o bé que us demani biberó o triturat. En realitat és una altra crida d’atenció però que en molts casos preocupa a la família. Aquesta conducta normalment no s’allarga molt en el temps.
  • Dormir moltes vegades també afecta els infants. Que l’estrès que pateix al llarg del dia per la nova situació faci que alteri la son. En moltes ocasions acostumen a tardar més de l’habitual en adormir-se, despertar-se a la meitat de la nit amb malsons o aixecar-se més d’hora.

A continuació us deixem alguns llibres infantils per parlar del tema amb els més petits:

  • Dins la nostra mama. Jo Witek (ed Brúixola)
  • Tu i jo, el conte més bonic del món. Elisenda Roca i Guirdi (ed. Combel)
  • El nen nou. Lairen Child (ed. Joventud)
  • El pare és meu. Illan Brenman (ed. Algar)
  • Heli amb Hac. Susana Gómez i Armand (ed. Takatuka)
  • Endevina com t’estimo. Sam McBratney (ed. Kókinos)
  • M’estimes o no m’estimes. Carl Norac (ed. Corimbo)
Fruita a mig matíTots a l’aigua!