Seguim amb el confinament i seguim amb les propostes i recomanacions diàries. Aquesta setmana al Cargol teníem programat fer diverses propostes relacionades amb la festivitat de la Pasqua, us animeu a fer-les a casa amb els més menuts i així no perdem la programació establerta! Vinga va!
Avui dilluns la proposta és la següent:
Què és això de la Pasqua?
Per tal de poder introduir als infants que és la Pasqua, animar-los a poder saber més d’aquesta festivitat i conèixer quins són els seus personatges principals els hi explicarem el conte del conill de Pasqua. Segur que molts de vosaltres teniu algun llibre infantil que expliqui aquesta festivitat però si alguna família no en té, us deixem per escrit el conte perquè li pugueu explicar:
La llegenda del conill de pasqua
Hi havia una vegada un conillet que portava un cistell tot ple d’ous. Els ous eren de tots colors. Hi havia de color groc, de color vermell, de color blau… i fins i tot de color lila i verd. També hi havia ous daurats, platejats, amb purpurina i també hi havia alguns que brillaven moltíssim.
Però com és que un conill porta ous? No hauria de ser una gallina? Doncs ara us explicarem per què el conill de pasqua és capaç de pondre ous com les gallines.
Diu la llegenda que hi havia una vegada un ocellet que va fer el seu niu, tot recollint branquillons i branquetes, dalt d’un arbre ben alt ben alt i en un bosc ben bonic ple d’arbres alts i prims i on estaven començant a florir flors de molts colors. En aquell bosc s’escoltaven els cants dels ocells i també es veien volar papallones, abelles i fins i tot alguna libèl·lula.
L’ocellet anava construint el seu niu perquè fos ben còmode i bonic per pondre el seu ou, però de tot d’una va sentir com tremolava el terra de tot el bosc. Brrrrr…. Tots els animals del bosc, espantats van començar a córrer per fugir del bosc i en veure l’ocellet que seguia construint el seu niu el van advertir: – Vigila ocellet, tot el bosc tremola i nosaltres marxem, Orió s’acosta i és millor no ser-hi- Orió era el fill del déu del mar, era un caçador molt desapiadat i cruel, però l’ocellet no els hi va fer gens de cas, va seguir construint el seu niu.
De cop i volta va passar Orió per allà i va començar a donar cops a tots els troncs dels arbres de tot el bosc i quan va arribar al seu arbre, on tenia ja gairebé construït tot el seu niu, de la força que tenia va fer caure tot el niu i els ous que ja tenia descansant. En caure tot a terra es va trencar tot. A terra només es veia el niu i tots els ous trencats i s’escoltava de fons el riure d’ell mentre marxava.
L’ocellet es va posar molt trist, només feia que plorar i plorar. Ara ja no tenia res en aquell bosc, així que va decidir marxar tot trist. Aleshores, la dona primavera, Ostara, que el va sentir plorar es va acostar a ell i va preguntar: – Hola, ocellet, que fas per aquí? I aquesta cara? Què et passa? Què estàs trist i plorant? L’ocell li va explicar que Orió li havia trencat el seu niu i tots els seus ous s’havien trencat. A continuació, la dona primavera li va proposar de poder fer un altre niu, però l’ocellet estava molt espantant, tenia por d’Orió, ell estava molt a prop i era molt gros i més fort que ningú i no s’atrevia a tornar a construir un niu per poder pondre els seus ous. La dona primavera li va preguntar: -I ara que faràs?- i l’ocell li va contestar: – Ai Ostara, si jo fos un altre animal, un animal que pugues corre molt, que fos ràpid per poder escapar em quedaria aquí…
En escoltar aquest desig de l’ocellet, la dona primavera se li van il·luminar els ulls: – Ocellet, si desitges això, jo et puc ajudar, et puc convertir en una llebre. Les llebres són ràpides i intel·ligents. Poden córrer molt de pressa, més ràpid que els gossos i els caçadors.- I així varen fer, la dona primavera va convertir a l’ocell en una llebre i li va donar el nom de Lepus.
Al cal d’uns dies Orió va marxar d’aquell bosc i tots els animals van tornar i van fer una gran festa per celebrar que havia marxat i que ja podrien estar tranquils i contents a casa seva, el seu bosc. Però, la llebre Lepus seguia una mica trista, trobava a faltar poder pondre ous i la dona primavera, Ostera va acariciar al conillet i li va dir: – Conillet Lepus, si trobes tant a faltar pondre ous perquè no construeixes un niu ben bonic?- I així ho va fer, Lepus va començar a buscar les branques i branquillons més bonics de tot el bosc i va construir un niu ben bonic i acollidor, aquest cop el va construir sota d’un arbre anomenat alzina. En acostar-se Ostara i veure aquell niu tan bonic va bufar tres vegades sobre del niu i del conill i Lepus va pondre el seu primer ou. Ostara, molt contenta, li va dir: -A partir d’ara pondràs ous cada any a la primavera Lepus i aquests ous seran de colors i ben brillants”
I des de llavors, la llebre fa pus de molts colors cada Pasqua com a regal per a Ostara, la deessa de la primavera. Així que ara ja sabeu per què el conill de Pascua pon ous i si mireu al cel de nit, podreu observar entre tots els estels, les constel·lacions d’Orió i de Lepus.
Qui és el protagonista del conte? El conillet de Pasqua
Una vegada explicat el conte, us proposem poder construir el nostre conillet. A continuació us deixem algunes idees.
