Avui us volem deixar dos contes/històries curtes per poder anar a dormir i treure la por a la foscor o a dormir sol a la seva habitació:
Anem a dormir sense por
Hi havia una vegada una nena que es deia Margarida. Ella era molt riallera i simpàtica, i li agradava jugar tot el dia amb el seu germà més petit. Però quan arribava la nit, la Margarida no volia mai anar a dormir. Tenia por! De què? Doncs bé, li feia por la foscor de la nit. Quan els seus pares l’acompanyaven a dormir i apagaven la llum, només feia que cridar i plorar.
Una nit, la Margarida li va demanar a la seva mare que es quedés tota la nit amb ella. Però la mare li va dir que havia de dormir sola a la seva habitació, ja que no hi cabien pas totes dues al mateix llit i això faria que cap de les dues pogués dormir bé.
La Margarida li va dir: “Mare, és que la meva habitació és fosca! Durant la nit hi ha algú que em ve a veure, sento veus i surten monstres, i tinc molta por.”
La mare li va contestar: “Cada nit, abans d’anar-me’n a dormir, entro a la teva habitació per veure’t com dorms i et tapo amb el llençol perquè no agafis fred. Les veus que sents són les nostres, però com que estàs adormida, no n’ets conscient.”
“I els monstres, mare?” li va preguntar la Margarida. “No, ara no, només venen a la nit,” li va contestar la mare. “Doncs tinc una idea: ara mirarem per tota l’habitació si hi ha algú, sota el llit, dins de l’armari, dins la calaixera, darrere la porta… Vinga, fem-ho!”
Van remenar tota l’habitació i només van trobar joguines. La mare la va acompanyar a la porta i li va dir: “Tanca bé la porta amb clau perquè no pugui entrar ningú durant la nit. El conillet als peus del llit et vigilarà i, si hi ha algun soroll, ens ho avisaràs.”
Aquella nit, la Margarida es va sentir més segura que mai i ja mai més va tenir por de la foscor. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
El llit màgic
Hi havia una vegada un nen que es deia Mateu, que estava molt enfadat i trist. I sabeu per què? Doncs va descobrir un món ple de somnis, màgia i il·lusió. Quan va tornar de l’escola, els seus pares li van explicar que es mudarien a una casa més gran, on la seva habitació seria més gran i podrien adoptar un gosset.
En Mateu no volia marxar; tenia un amic secret amb qui es veia cada tarda i pensava que no el veuria més. El dia del trasllat, el seu llit estava trencat al carrer i això el va enfadar encara més. A la nova casa, els seus pares li van ensenyar un llit molt gran i bonic, que podia utilitzar.
A l’anar a dormir, en Mateu es va estirar al llit i es va quedar adormit de seguida. En despertar-se, va trobar caramels, xocolata i joguines al seu voltant, i el seu amic Pol al costat. Van viatjar sobre una moto amb rodes gegants, van volar amb un globus, van pujar a un tren de xocolata i fruita, i van descobrir animals parlants i ciutats màgiques plenes de sorpreses.
En un dels seus viatges, van veure un poble on tot era verd, menys un gos canyella que es va convertir en un amic inseparable. En Mateu va sentir la seva mare i va adonar-se que estava somiant, però la màgia del llit i el seu amic Meet sempre l’acompanyaria. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!
Psst!… Si t’han agradat els contes, també pots fer-li una ullada a la segona part fent clic
aquí.
