Amb l’arribada de la tardor, les carbasses, les aranyes, els fantasmes, els esquelets i les decoracions de Halloween comencen a omplir els nostres entorns. Per a molts infants, aquesta temàtica és una oportunitat per jugar, descobrir i passar-ho bé. Però, per a d’altres, pot despertar inquietuds, inseguretats o, fins i tot, una mica de por.
Tenir por forma part del desenvolupament infantil. Durant els primers anys de vida, els infants estan descobrint el món i encara no disposen de totes les eines per comprendre allò que veuen, senten o imaginen. Per això, elements com la foscor, els sorolls inesperats, les màscares, els monstres o els personatges fantàstics poden resultar-los desconeguts i, en alguns moments, fer-los sentir insegurs.
Des de la Llar d’Infants El Cargol, volem recordar que no tots els infants viuen Halloween de la mateixa manera i que no hi ha una única manera correcta de reaccionar-hi. El més important és respectar el ritme de cadascú i oferir-los un entorn de confiança en què se sentin escoltats, compresos i acompanyats.
Per què poden tenir por?
En les primeres etapes de la vida, els infants interpreten el món a partir de les seves experiències i del que poden comprendre. Allò que per a una persona adulta és una disfressa divertida, per a un infant petit pot ser una imatge estranya o difícil d’identificar.
Algunes de les pors que poden aparèixer són:
- La foscor: no poder veure què hi ha al voltant pot generar inseguretat.
- Els fantasmes i els monstres: els infants poden tenir dificultats per distingir entre la fantasia i la realitat.
- Les màscares i les disfresses: veure una cara transformada o no reconèixer una persona coneguda pot resultar inquietant.
- Les aranyes, els esquelets i altres figures: les formes, els colors o l’aspecte poden impressionar-los.
- Els sorolls forts i les sorpreses: els crits, les rialles sobtades o els ensurts poden provocar angoixa.
Aquestes reaccions no són cap problema ni indiquen que l’infant sigui massa poruc. Són una manera d’expressar que alguna cosa li resulta desconeguda o que necessita sentir-se segur.
Com podem acompanyar les pors des de casa?
La família té un paper fonamental a l’hora d’ajudar els infants a comprendre les seves emocions i a sentir-se protegits. No es tracta d’aconseguir que deixin de tenir por de seguida, sinó d’ajudar-los a sentir que poden expressar-la i que no estan sols.
1. Escoltem i validem el que senten
Si un infant diu que té por d’un fantasma, d’una aranya o de la foscor, és important escoltar-lo amb calma i sense ridiculitzar-lo.
Podem dir-li frases com ara:
«Veig que això t’ha fet una mica de por.»
«És normal que alguna cosa que no coneixem ens faci sentir insegurs.»
«Soc aquí amb tu. Ho podem mirar junts si vols.»
En canvi, frases com «No tinguis por», «Això és una ximpleria» o «Ja ets gran per tenir por» poden fer que l’infant senti que la seva emoció no és compresa.
2. No forcem les situacions que li fan por
No cal que tots els infants es disfressin, toquin una aranya de joguina, entrin en una habitació fosca o participin en totes les activitats de Halloween.
Podem convidar-los a observar, explorar o participar, però sempre respectant els seus límits. De vegades, mirar des de la distància o simplement saber que poden marxar quan ho necessitin ja és un primer pas important.
Respectar el seu ritme els ajuda a guanyar confiança i seguretat.
3. Expliquem les coses amb paraules senzilles
Als infants petits els ajuda molt entendre què estan veient. Podem explicar-los que els fantasmes i els monstres de Halloween formen part dels contes, els jocs i les disfresses, i que les persones que es disfressen continuen sent les mateixes.
Si una màscara els espanta, podem mostrar-los com ens la posem i ens la traiem, sempre que l’infant ho accepti. També podem deixar que observin la disfressa abans de veure-la posada.
No cal donar explicacions llargues: unes paraules senzilles, un to tranquil i una actitud propera sovint són suficients.
4. Convertim la descoberta en un joc
El joc és una eina molt valuosa per acostar-se a allò que és desconegut d’una manera segura i agradable.
Algunes propostes per fer a casa són:
- Jugar amb les ombres: fer figures amb les mans i una llanterna, sense necessitat de deixar l’habitació completament a les fosques.
- Mirar contes de tardor: escollir històries adaptades a l’edat, amb il·lustracions amables i finals tranquils.
- Explorar les disfresses: observar una capa, un barret o una màscara i jugar a posar-nos-els i treure’ns-els si ens ve de gust.
- Fer manualitats: decorar carbasses, dibuixar aranyes divertides o crear fantasmes amb expressions simpàtiques.
- Jugar amb les emocions: posar paraules a com ens sentim i observar les expressions de la cara davant de diferents situacions.
L’objectiu no és que l’infant superi la por a través de l’obligació, sinó que pugui descobrir, jugar i sentir curiositat en un ambient de confiança.
5. Acompanyem la por a la foscor amb calma
La foscor és una de les pors que poden aparèixer durant la primera infància, especialment a l’hora d’anar a dormir.
Podem ajudar els infants mantenint petites rutines que els aportin seguretat: explicar un conte, cantar una cançó, deixar una llum tènue si ho necessiten o acompanyar-los una estona abans de dormir.
Si demanen que mirem què hi ha sota el llit o darrere la porta, podem fer-ho amb serenitat, sense convertir-ho en un ritual llarg que augmenti la preocupació. L’important és transmetre’ls que el seu entorn és segur i que poden comptar amb nosaltres.
6. Som un model de calma i confiança
Els infants observen com reaccionem les persones adultes davant de les situacions desconegudes. Si ens mostrem tranquils, respectuosos i disponibles, els oferim un model que els ajuda a regular les seves pròpies emocions.
També podem explicar-los que nosaltres, de vegades, sentim por o ens posem nerviosos, i que hi ha maneres d’afrontar aquestes sensacions: respirar a poc a poc, demanar ajuda, parlar-ne o buscar companyia.
I si la por continua després de Halloween?
Algunes pors desapareixen de manera espontània, mentre que d’altres poden durar més temps. Cada infant té el seu propi ritme i necessita diferents formes d’acompanyament.
Si observem que la por és molt intensa, es manté durant força temps, interfereix en el son o en les activitats quotidianes, o provoca un malestar important, pot ser útil parlar-ne amb el pediatre o amb un professional del desenvolupament infantil.
Mentrestant, oferir afecte, seguretat, rutines i espais per expressar les emocions continua sent fonamental.
A El Cargol, acompanyem les emocions amb respecte
A la llar d’infants, entenem que educar també vol dir ajudar els infants a reconèixer, expressar i gestionar allò que senten. Per això, davant de qualsevol activitat relacionada amb Halloween, és important tenir presents les diferents sensibilitats i necessitats de cada infant.
No tots gaudeixen dels ensurts ni de les mateixes propostes, i no passa res. Podem celebrar, descobrir i jugar sense necessitat d’espantar-nos.
Recordem que no hem d’ensenyar als infants a no tenir por, sinó a sentir-se segurs quan tenen por.
Amb paciència, afecte i acompanyament, podem ajudar-los a descobrir el món al seu ritme, respectant les seves emocions i oferint-los la confiança que necessiten per créixer.
Des de la Llar d’Infants El Cargol, us desitgem una tardor plena de descobertes, jocs i moments compartits en família!
