Contes per anar a dormir

maig 28, 2020

Avui us volem deixar dos contes/històries curtes per poder anar a dormir i treure la por a la foscor o a dormir sol a la seva habitació

Anem a dormir sense por

Hi havia una vegada una nena que es deia Margarida. Ella era molt riallera i simpàtica, li agradava jugar tot el dia amb el seu germà més petit. Però quan arribava la nit, la Margarida no volia mai anar a dormir. Tenia por! De què? Us preguntareu, doncs bé li feia por la foscor de la nit. Quan els seus pares l’acompanyaven a anar a dormir i apagaven la llum de l’habitació només feia que cridar i plorar. Una nit, la Margarida li va demanar a la seva mare que es quedés tota la nit a dormir amb ella. Però la mare, com sempre, li va dir que ella havia de dormir sola a la seva habitació, no hi cabien pas totes dues al mateix llit i això faria que ni una ni l’altre pogués dormir bé i recuperar forces per l’endemà, tant el pare com la mare estaven a la seva habitació que quedava al costat de la seva.

La Margarida li va dir: Mare és que la meva habitació és fosca! I durant la nit hi ha algú que em ve a veure, i sento veus i surten monstres, i tinc molta por. Per això no vull estar sola. La mare al saber això li va contestar: Cada nit Margarida abans d’anar-me’n a dormir entro a la teva habitació per veure’t com dorms, et tapo amb el llençol perquè no agafis fred, com que estàs adormida no ets conscient que sóc jo. Les veus que sents són les meves i les del teu pare però com que estàs adormida no ets conscient que som nosaltres.

I els monstres, mare? Li va preguntar la Margarida. Què hi són ara? Li va preguntar la seva mare. No, ara no, només venen a la nit, li va contestar. Doncs tinc una idea, li va dir la seva mare, ara mirarem per tota l’habitació si hi ha algú, mirarem sota el llit, dins de l’armari, dins la calaixera, darrere la porta, mirarem tots els racons de la teva habitació. Vinga va fem-ho! Així ho van fer, van remenar tota l’habitació, van mirar per tots els racons i només sortien que joguines i més joguines. Al cap d’una estona la mare la va acompanyar a la porta de l’habitació i li va dir: Ara Margarida, tanca bé la porta amb clau perquè no pugui entrar ningú durant la nit, assegura’t que quedi ben tancada. La Margarida va donar dues voltes de clau i va anar cap al llit convençuda que aquella nit ja no rebria la visita dels monstres. Abans de sortir de l’habitació la seva mare va deixar als peus del llit un conillet amb les orelles ben grosses i va dir: el conillet et vigilarà, si hi ha algun soroll ell t’avisarà i tu el que has de fer és avisar-nos a nosaltres. Vindrem i si trobem un monstre, l’agafarem i el farem fora de casa.

Aquella nit, la Margarida es va sentir més segura que mai. No es va despertar a la nit i ja mai més va tenir por de la foscor. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

 

El llit màgic

Hi havia una vegada un nen, que es deia Mateu, que estava molt enfadat i molt trist. I sabeu per què? Doncs en Mateu va descobrir un món ple de somnis, de màgia i d’il·lusió. Un dia en Mateu quan va tornar de l’escola els seus pares li van explicar que d’aquí a uns dies es mudarien de casa, anirien a viure a una casa més gran i més bonica, on la seva habitació també seria més gran i podria jugar a pilota al jardí i fins i tot havien pensat que podrien adoptar un gosset perquè visqués amb ells. En Mateu no li va agradar gaire aquesta notícia, ell es volia quedar a la casa on ja vivien i es va enfadar molt amb els seus pares. Es va enfadar tant perquè ell tenia un amic secret amb qui es veia totes les tardes i pensava que si marxava de casa seva per a anar a viure a l’altre cas ja no el veuria més. Quan va arribar el dia del trasllat en Mateu seguia molt enfadat i m’entres els seus pares acabaven de revisar que no es quedés res en Mateu va marxar a buscar al seu amic, però per més voltes que va donar no el va trobar. Quan ja tronava, va girar cap a la dreta en direcció al seu carrer i es va trobar el seu llit a terra, estava fet malbé, s’havia trencat i encara es va enrabiar més. Quan va arribar a casa li va explicar als seus pares que s’havia trobat el seu llit al carrer, tot trencat i li van dir que no es preocupés que ja li comprarien un llit nou per la seva habitació. La seva sorpresa va ser que quan van arribar a la casa nova els seus pares li van ensenyar la seva nova habitació, i estava tota buida. Excepte per un detall: hi havia un llit molt gran! Els pares es van quedar sorpresos perquè quan van comprar la casa no hi havia cap moble a l’interior i no sabien d’on havia sortit aquell llit. Però en Mateu com que s’havia quedat sense i aquell era molt bonic i gran van decidir que podria dormir en ell. A l’hora d’anar a dormir en Mateu seguia enfadat, es va estirar sobre el llit i es va quedar adormit de seguida. En despertar-se es va trobar que estava envoltat de caramels, de xocolata i de joguines i de sobte a poc més d’un pam de la seva cara, hi havia el seu gran amic, en Pol, que li va dir: Som-hi, que t’haig d’ensenyar moltes coses! Van viatjar sobre una moto amb rodes gegants, van volar amb un globus sobre el riu, van pujar a un tren fet de xocolata i fruita, van descobrir que els animals parlaven, van riure, van fer una escalada que arribava fins al cel i van estar saltant sobre els núvols… I sabeu què més van fer? Van visitar ciutats màgiques on es feia realitat tot el que volien, on de les fonts sortien begudes de taronja, de llimona o de pinya, on els camins estaven plens de regals, on cada pas hi havia una sorpresa per descobrir…

En un dels seus viatges van visitar un poble on tot, absolutament tot, era de color ver. En un par, van veure alguna cosa que es movia i no era de color verd. La van seguir fins que es van adonar que era un gos, un gos de color canyella! Enmig d’una ciutat on tot era verd. M’he perdut, els hi va dir el gos, i es van convertir amb un amic inseparable de tots dos, i just en aquell moment, va notar una sensació humida a les seves galtes i va sentir com la seva mare li deia: T’agrada? Es diu Meet i és el nostre gos! Li estava llepant la cara i de sobte es va adonar que havia estat somiant però… Què feia en Meet allà?

Així és com en Mateu va recuperar la il·lusió i l’alegria i va ser molt feliç perquè quan anava a dormir podia fer tot allò que sempre havia somiat. I sempre l’acompanyava en Meet: el seu gos inseparable, que només parlava dins del seu somni. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat!

 

 

 

El joc simbòlicDiscriminació dels colors